El projecte d’investigació escénica a través d’un objecte de circ creat a partir de la reinterpretació d’una escultura que evoca una escala amb peus de balancí: una arquitectura fràgil, inestable, que empeny el cos a pujar mentre li recorda la dificultat de mantenir l’equilibri. En aquest espai precari s’inicia una recerca que combina moviment, equilibri i narració física. El moviment esdevé metàfora de les desigualtats d’oportunitats per poder escalar, però també de l’exigència constant de ser més i millor. La dramatúrgia posa al centre la societat del cansament, un context on la pressió pel rendiment frustra la creació, desplaça la intuïció i converteix el desig i el joc en xifres, objectius i beneficis. Entre humor i tragèdia, el cos resisteix i insisteix, fent visible la lluita íntima que travessa tota creació.
